Aquella entrevista a Fuster

Bust de Joan Fuster a Sueca / Joan Banjo
Bust de Joan Fuster a Sueca / Joan Banjo

Al 1978 li vaig fer una entrevista a Joan Fuster que es publicà a “La Voz de los Trabajadores”, periòdic del partit on jo militava, en ella el nostre escriptor es va definir davant del projecte constitucional, de la preautonomía, l’esquerra i alguna cosa més. Fins la publicació de volum 14 de la seua correspondència al 2013, no he vist cap referència a l’ esmentada entrevista per part dels escrits que he tingut ocasió de consultar. Doncs, historiadors, biògrafs, assagistes, tots fusterians de pro, o no s’havien adonat o simplement feren com la resta: oblidar que en aquells moments de transició va haver-hi una esquerra no pactista i el debat estava obert.

Passem aleshores al contingut, ho faig traduint les respostes de Fuster a les meues preguntes. Primera a tindre en compte, resposta: “Jo no sóc polític, per descomptat, però milite. No en aquest o en altre partit.Milite. Crec que l’opció de la llibertat nacional és inseparable, dialècticament inseparable, d’ altres opcions. ¿De classe, en tant no em demostren el contrari. I d’una sola classe. Personalment perquè sóc lleugerament “grams cià”, diria de les classes populars... Reforma democràtica? Ha hagut una certa reforma, sens dubte. ¿Democràcia? Segueixen manant els de sempre ¿o no?”

L’entrevista es feu en el moment de l’elaboració de la Constitució, era un tema d’obligada pregunta i resposta, Fuster digué que els partits consensuals havien confecció un monstre jurídic literalment grotesc, però, tot i considerant que eren majoria, portarien les aigües al seu molí. “Tindrem eixa Constitució, pitjor serien les lleis orgàniques- que eren les del franquisme-, les del difunt”. Avançant envers el resultats del referèndum constitucional afirmaria: “La gent votarà sí majoritàriament,dretes i esquerres, fins i tot les “esquerres que semblen d’esquerra”. En quant la preautonomia que tingueren al nostre país, la que presidia Josep Lluís Albiñana, la qualificaria com una pressa de pel, però menys dona una pedra ens dirà, matisant: “Son uns badalls mediocres, mitjançant els quals podria irrompre la voluntat popular. Però, ¿la voluntat popular valenciana és nacionalment valenciana? M’ho pregunte.”

La valoració que Joan Fuster fa de l’esquerra és, com podreu comprovar tot seguit bastant crítica, tant en allò que afecta a l’esquerra que resultaria des d’aleshores majoritària com la resta, la més radical, llegiu doncs: “L’esquerra, l’esquerra valenciana és més ximple del que sembla, i ho sembla molt. L’esquerra parlamentaria guanyà el 15 de juny i o s’ ha notat.L’esquerra extraparlamentària es dedica a donar concerts d’àries demagògiques,sense cap resultat positiu... Em temo que l’esquerra de veritat en el País Valencià no ha entès que ha de ser dialècticament esquerra i valenciana, revolucionaria i nacionalista. Dic dialècticament i el que no siga marxista o marxià, que es retire”.

El lector podrà intuir perquè aquesta entrevista es quedà al calaix. Trenca amb la versió acceptada per la gran majoria del personal de a peu i, curiosament, del pensant investigador. Fuster va donar la cara, com ho va fer en moltes altres ocasions, tal vegada hui les seus opinions no son considerades políticament correctes. De moment, em limite a constatar els posicionament del “militant” de les llibertats nacionals i de classe Joan Fuster envers els punts centrals de la transició espanyola i valenciana. Jutgeu per vosaltres mateix. 

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací