Carta oberta a la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives

Carrer d'Alegret, al barri de Benimaclet
Carrer d'Alegret, al barri de Benimaclet | Wikipedia

Des de la plataforma en defensa de la sanitat 100% pública i de qualitat, Marea Blanca PV Comarques del Sud ens dirigim a aqueixa Conselleria, per a transmetre-li la necessitat de mesures soci-sanitàries urgents davant la situació d'emergència que estem vivint arran de l'epidèmia de la Covid 19.

Comencem assenyalant que al País Valencià ja partim d'una situació de crisi econòmica i social, anterior a l'emergència sanitària actual, que ens fa estar en desavantatge per a poder afrontar-la. Segons l'informe de l'estat de la pobresa a Espanya, AROPE 2019, el País Valencià presenta un índex de pobresa del 32%, enfront del 12% al País Basc i Navarra, i també superior a la mitjana de l'estat espanyol, que és de 26’1. El relator especial de l'ONU sobre la pobresa extrema i els drets humans, Philip Alston en la seua visita a l'estat espanyol al febrer d'enguany va declarar que “Espanya li està fallant per complet, a bona part de la seua societat, aquella que viu en la pobresa, la situació de la qual ara es troba entre les pitjors de la Unió Europea”; una descripció que seria aplicable, malgrat els esforços legislatius i econòmics de la seua Conselleria, al País Valencià.

L'indicador (AROPE), agrupa tres components: la privació material severa, que es dóna quan els membres de la família no es poden permetre almenys 4 dels 9 ítems de consum bàsic, ja definits a nivell europeu; la baixa intensitat d'ocupació en la llar, la relació entre el nombre de mesos treballats pels membres de la família i els que realment podrien treballar tots com a màxim, i el risc de pobresa, viure en una llar amb una renda inferior al llindar de la pobresa (el 60% de la mitjana de la renda estatal en unitats de consum).

Aquestes variables, determinants socials de la salut, generen desigualtats i limiten la capacitat de les persones per a respondre davant una situació com la generada amb la pandèmia, així com per a fer front a la crisi social i econòmica que es desencadenarà a posteriori. Ja en aquest moment veiem com la pèrdua d'activitats marginals de supervivència, està abocant les famílies a la falta immediata i permanent de recursos per a cobrir despeses d'aliments, medicaments, despeses corrents de subministraments i lloguer.

La situació socieconòmica de gran part de la població del País Valencià s'ha vist i es veurà agreujada per aquesta crisi, el que sens dubte repercutirà negativament en la seua salut global.

Si bé el Govern del Botánic, a través de la seua Conselleria, ha mostrat en les seues polítiques un interés a millorar les condicions de vida dels col·lectius desfavorits, hem d'assenyalar alguns aspectes que estan generant la vulneració de drets de les persones. Entre els més lesius es troben les demores en la resolució de prestacions tan bàsiques com la Renda Valenciana d'Inclusió (RVI), les demores en les valoracions i l'assignació de recursos de la llei d'autonomia de les persones, en les valoracions de la diversitat funcional, en la resolució de la pensions no contributives i en el pagament de les subvencions al lloguer.

Paral·lelament ens trobem amb l'escassa i inadequada xarxa de recursos per a cobrir la necessitat d'habitatge i les emergències habitacionals i la fràgil estructura del nostre sistema productiu que no és capaç d'absorbir la demanda d'ús de la població, ni molt menys adaptar-se a les diferents qualificacions professionals i capacitats laborals de les persones.

Aquesta situació generada per la pandèmia, però en la qual plou sobre mullat, fa que les persones vulnerables requerisquen celeritat en la resposta de l'Administració, per la qual cosa sol·licitem:

  • Es dote dels recursos materials i humans necessaris tant a l'administració local com a la Conselleria, per a agilitzar i fer efectiu el dret a percebre la RVI, prestació que assegura un mínim de subsistència a nombrosos nuclis familiars del PV. Quant a recursos humans proposem es valore la reorganització necessària, tant del sector públic com del privat, tal com permet la resolució de 3 d'abril de 2020 d'aqueixa Conselleria, així com la formació i dotació d'eines tècniques, per a optimitzar a l@s professionals i resoldre de manera urgent les sol·licituds.
  • Que es resolguen les sol·licituds de RVI complementària de les PNC, sol·licitades ara fa ja més d'un any. Que es paguen d'ofici a les persones que complisquen requisits de PNC, de manera automàtica.
  • Que s'establisca un dret de ciutadania, com a Ajuda d'Emergència Social, en forma de prestació econòmica directa a les persones que han perdut els seus ingressos a causa del confinament, desvinculada de la valoració dels serveis socials i amb criteris objectius. De fàcil tramitació a través d'Internet, sense requisits tècnics excessius i inaccessibles per a gran part de la població. Que s'abone de manera ràpida.
  • Que es reconega la situació de dependència per a poder accedir a recursos necessaris per a millorar, per a recuperar-se i per a la rehabilitació personal, i que duen més de dos anys esperant.
  • Que es reconega el grau de diversitat funcional, com a manera de poder oferir els recursos necessaris per a millorar, per a recuperar-se, per a accedir a l'ocupació i per a cobrir les despeses de subsistència, que també estan esperant més de dos anys.
  • Que es resolguen les pensions no contributives per invalidesa, a aquelles persones que tenen un grau major de 65%, i que a Alacant estan tardant a pagar-se més d'un any.
  • Que s'abone la subvenció al lloguer de l'any 2018, sol·licitada al març del 2019 i que encara no han cobrat.
  • Que s'amplie l'oferta d'habitatges de lloguer social, atés que el problema d'habitatge, és gravíssim. Que les persones tinguen accés a l'empadronament en el municipi del qual són veïns, és cada vegada més difícil. A causa de la crisi habitacional i a l'empobriment, aquestes es veuen abocades a acceptar l'arrendament sense contracte, les habitacions en cases compartides, el subarrendament i l'ocupació, limitant el dret a la ciutadania i a les prestacions que se'n deriven. Per això sol·licitem que s'inste als ajuntaments a fer d'ofici la tramitació de l'empadronament.
  • Que es faça realitat la necessària i urgent coordinació entre les administracions locals i la seua Conselleria. Aquesta coordinació interadministrativa, és necessària per a la gestió ràpida de les demandes i la simplificació dels procediments. Els ajuntaments que són el primer nivell d'atenció a les necessitats socials de les persones, han d'adaptar la seua atenció a la realitat d'aquesta crisi, per a continuar atenent els més vulnerables. Plans d'atenció i protecció social davant aquesta crisi, com l'elaborat per l'Ajuntament de València, decretant l'atenció a les persones majors com a “Servei essencial”, ajudes d'emergència per a productes farmacèutics, o el fet d'oferir allotjament a persones sense llar, no s'ha estés per tot el PV, la qual cosa discrimina i deixa sense protecció a persones que ho necessiten.
  • Que des de la seua Conselleria, es coordinen amb la d'Educació, a fi que els beneficiaris de beques parcials de menjador (uns 80.000 xiquets han deixat de rebre-les per la pandèmia) se li entreguen vals de consum per la quantia d'aqueixa beca que té reconeguda.

La seua Conselleria va aprovar una prestació econòmica per a “garantir el dret bàsic d'alimentació de xiquets i xiquetes en situació de vulnerabilitat” (Decret 43/20a 20 Art. 5.2) “es restaran de l'import les quanties percebudes en espècie o diners corresponents a la compensació econòmica pel tancament de menjadors escolars, abonades per la Conselleria amb competències en Educació.” (Art. 5.2.b.) La Generalitat pretén que siga el caramel per als 80.000 menors als quals s'ha retirat la prestació. Aquestes famílies no reben els vals als mesos de Març, Abril ni Maig; això sí, els deixen oberta la porta perquè demanen una altra prestació diferent en Serveis Socials, els quals estan més saturats i que ni tan sols encara l'han posada en marxa. Els que tenen beca parcial, hauran de competir amb els que tenen la beca completa però presenten una situació pitjor per a accedir a aqueixes ajudes. La seua Conselleria ha d'atendre aquesta injustícia que estan vivint famílies del PV.

Aquestes mesures són per a sobreviure, per a gent que viu amb el mínim o que ho ha perdut tot, per a persones -de totes les edats- per als qui un govern progressista ha de donar un futur, retornar-los la sensació que poden controlar les seues vides, que les seues filles poden superar el parany sense eixida de la pobresa.

Aquesta pandèmia ha mostrat el que realment està en l'essència de la vida, per tant hem de prioritzar l'essencial; està sent essencial la labor dels nostres agricultors, recol·lectors, molts migrants, els dependents/caixeres, transportistes, les que cuiden, les que treballen en la neteja, els professionals sanitaris... gran part d'ells, mal pagats.

Aquesta pandèmia també ha posat de manifest com les privatitzacions de serveis públics, tenen conseqüències catastròfiques, especialment ho hem vist en residències de majors.

La normalitat a la qual molts volen tornar, està plena de desigualtats socials, d'injustícia social i desastres mig ambientals. És el moment de pensar, de construir el sistema d'atenció comunitària, que protegisca als més vulnerables per a reduir l'efecte de la pandèmia. Per a aqueixa tasca, ens oferim com a plataforma en defensa de la Sanitat pública dels comarques del Sud del PV.

 

L'Alacantí, 4 de maig de 2020

Marea Blanca País Valencià Comarques del Sud