Pintades contra la democràcia

Monòlit dedicat a les víctiques de la repressió franquista, tacat de pintura el 5 de maig
Monòlit dedicat a les víctiques de la repressió franquista, tacat de pintura el 5 de maig

Historiador i membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló de la Plana

Una agressió es refereix a l'acte o atac violent a una persona amb la intenció de fer-li dany. Es pot distinguir de dos classes: verbal i d'obra. Es la segona accepció la que ens interessa. El 5 de maig una gran taca de pintura negra va cobrir el monòlit en homenatge a les víctimes de la repressió franquista de Castelló de la Plana. És el segon atac aquest any al monument que rep l'ofensa antidemocràtica.

El monòlit va ser inaugurat l'1 de maig de 2008 a la vora del riu Sec prop d'on afusellava el règim franquista. Hem fet el recompte de les 19 agressions que ha rebut el monument: cinc en 2011, cinc en 2012, dos en 2013, una en 2014, dos en 2017, dos en 2018 i les d'enguany.

L'homenatge a l'alcalde González Chermà al parc Ribalta també ha estat agredit amb esprai i van pintar una esvàstica. Al cementiri de Benicàssim van trencar la placa en homenatge als brigadistes que van participar en la Guerra Civil.

Placa trencada a Benicàssim

La metodologia utilitzada ha estat la pintada en esprai i últimament el llançament d'ous amb pintura negra. En diverses ocasions va ser ratllada la paraula 'franquista'. En alguna ocasió han utilitzat el roig i una vegada van escriure: 'putos rojos'.

Les agressions als monuments i homenatges a les víctimes de la repressió franquista és recurrent i massa habitual. Per exemple, el 7 de maig va ser pintat amb pintura roja el monument a les Trece Rosas a Móstoles. Són incidents greus que no passen d'unes línies en les mitjans de comunicació, però manca més ressò i la condemna pública. En cap cas és un succés menor ja que és un cas més d'acció violenta amb intencionalitat política.

El 17 de juliol de 2008 van pintar aquesta esvàstica en la placa dedicada a Francesc González Chermà (Castelló de la Plana)

L'article 40 de la Llei Memòria Democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana (14/2017 10 de novembre) diu: “Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana en el marc de les seues competència i sense perjudici de les competències de l'administració general de l'Estat, previndran i evitaran, la realització d'actes efectuats en públic que comporten descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport la revolta militar i la dictadura”.

En l'article 61 es considera com infracció lleu la realització de danys en el mobiliari dels llocs de memòria històrica.

A Alemanya i Itàlia tenen prohibit per llei l'exaltació o apologia del nazisme i el feixisme sent castigats amb presó. En canvi a Espanya recull la incitació a l'odi, la discriminació o la violència i justificació del genocidi. Per tant, cal endurir les lleis en l'exaltació i apologia del franquisme i aplicar la legislació vigent en defensa de la memòria històrica. Encara que la millor ferramenta contra la intolerància és l'educació.

Les agressions i actituds violentes augmenten pel creixement del feixisme. Les pintades contra la democràcia demostra la manca de cultura democràtica i antifeixista.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací