L’essència del diner-confiança

L’essència del diner-confiança
L’essència del diner-confiança

L’experiment mental consisteix a pensar ordenadament controlant acuradament les peces i els elements que fem servir. Podem seleccionar les variables i les circumstàncies, imposar condicions que simplifiquen el fenomen i faciliten la comprensió dels principis fonamentals. I heus aquí el principal avantatge: els principis trobats poden servir per a manejar i entendre situacions més complexes. Començant el camí per descobrir la naturalesa del diner-confiança, fiduciario en sentido estricto, com diu el BCE, plantejaré el primer. Un camí que, com deia a l’article precedent, no seguirà el fil històric, ja que transitarà ràpidament de la primitiva permuta de béns a l’actual diner-confiança.

En una illa de nom Experior(1) viuen un forner (F), un carnisser (C) i un verduler (V). Cadascú d’ells comercia amb 10 productes pel sistema de permuta, un total de 30 productes. Imposaré les condicions que requeriren els pares del liberalisme econòmic: els tres actuen moguts pel benefici propi, però regna la confiança mútua en les transaccions i els bescanvis.

F visita C, necessita 1 dotzena d’ous i C li demana a canvi 3 barres de pa de blat. F, que no en té en eixe moment, li ofereix un altre tipus de producte que C no accepta. F, que necessita els ous, escriu una nota signada on diu: val per 3 barres de pa de blat al forn de F. C li suggereix una modificació per tal de fer-la més versàtil i tindre més opcions que V li l’accepte com a mitjà de pagament: val per l’equivalent a 3 barres de pa de blat al forn de F. Fan la transacció i C ofereix la nota a V per l’equivalent dels seus productes (v.gr. 2 kg de taronges), V l’accepta i li la canvia immediatament a F (que la podrà destruir) per productes del forn (v.gr. 6 pans de civada). En acceptar la nota, l’hauran convertida en diner-confiança, en essència el tipus de diner que usem hui en dia.

Quines propietats té? És mitjà de canvi actuant immediatament sobre la fluïdesa de les transaccions. Igual que es crea del no-res, es pot destruir, però l’únic que pot fer-ho “sense perdre diners” és qui creà la nota, no qui l’obtingué donant productes a canvi. Ser depòsit de valor no és el propòsit de llur creació. Tampoc és unitat de compte, ja que continuen funcionant amb el mateix sistema de preus relatius que usen en permuta estricta, exactament una taula de 435 relacions pels 30 productes, el resultat de combinar 30 elements presos de dos en dos.

I així, es proposen simplificar el sistema de preus establint una unitat de compte, en la qual expressar els preus dels productes, i reduint la taula a una llista de 30 preus, un per producte. Acorden que la unitat de compte serà 1 pa de blat i que un bitllet (una quartilla amb el nom i signatura de qui l’emet) intercanviable per 1 pa de blat serà 1 bancor(2). Traduint a bancors els preus dels productes anteriors resulta: 1 dotzena d’ous (3 bancors), 1 kg de taronges (1,5 bancors) i 1 pa de civada (0,5 bancors), i així fins a 30 productes. Les propietats d’aquesta moneda-confiança són les mateixes que les notes anteriors. A més, han afegit la tercera funció del diner llistada pel BCE, unitat de compte, Aquesta funció els permetrà allunyar-se del marc mental de la permuta.

Aleshores, avançant un poc més, pensen que no cal emetre bitllets, i que bastarà fer anotacions en una llibreta que ells mateixos actualitzaran i custodiaran a torns rotatoris d’un mes. En la primera pàgina obren un compte per cadascú, tres columnes amb un saldo de zero bancors (F 0) (C 0) (V 0). Comencen a comerciar prescindint ja de pensar en termes de permuta. Quan F compra 1 dotzena d’ous a C, la llibreta canviarà els saldos a (F -3) (C 3) (V 0), i heus aquí el moment crucial: eixe canvi és l’acte de creació de 3 bancors de diner-confiança. Ara el diner creat circula, C compra 2 kg de taronges a V i els saldos de la llibreta són (F -3) (C 0) (V 3). Quan V compra 6 pans de civada a F la llibreta reflecteix el canvi amb (F 0) (C 0) (V 0). Qui en un moment determinat tinga saldo negatiu com a balanç de llur activitat econòmica haurà creat diner net, diner que es destrueix quan desapareix el signe negatiu.

Aquesta és l’essència del diner-confiança en quan a les funcions de mitjà de canvi i unitat de compte. Creat del no-res (en una transacció) per algú que no te bastant saldo positiu, torna al no-res acomplint llur funció de mitjà de canvi; representa un deute de qui el crea amb la resta de la societat (F, C i V en aquest moment), deute que cancel·larà amb la transacció contrària: quan entregue els seus productes pel valor del diner que creà. És immaterial, i té existència en virtut de la fe de la societat en què serà reconegut per tothom; innecessari en una societat col·lectivista, és un bé col·lectiu en la societat individualista.

Cal adonar-se’n que és un diner doblement confiança: quan ja està creat ho és en el sentit que serà acceptat com a mitja de pagament, en l’acte de creació també és confiança en què qui el crea podrà destruir-lo cancel·lant el deute que ha adquirit.

Mantindrà aquestes propietats en una societat més complexa en què també hi intervenen serveis, treball assalariat, beneficis empresarials i sector públic? I quan li concedim a un nou actor, anomenat banquer, l’exclusiva de llur creació? Què passa si no es destrueix? Possiblement a vosté se li ocorren més preguntes, a mi també. Hem d’avançar, però, amb cura i control d’acord amb els criteris de l’experiment mental.

 

(1) Veu llatina que significa “jo experimente”.

(2) He triat bancor rememorant la proposta de Keynes en la conferència de Bretton Woods (1944). Keynes dissenyà un sistema de pagament pel comerç internacional que combatés els desequilibris deutors-creditors, ja que cap país pot sempre exportar a un altre més que el que li importa, sense provocar-li deute. La proposta incloïa una moneda anomenada bancor. Estats Units no ho consentí i, cercant els avantatges que aconseguiria així, imposà la seua pròpia moneda, el dòlar (convertible en or en aquella època), com a mitjà de pagament internacional.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací