La premsa i les informacions

La premsa i les informacions /PEXELS
La premsa i les informacions /PEXELS

Parlar de la premsa implicar abordar la qüestió dels mitjans d’informació, en tant que instruments per a que els ciutadans puguen conèixer, interpretar i decidir tot allò que afecta a la vida pública. Fer periodisme, doncs, implica "saber informar i saber entendre" com remarcava Victoria Camps fa ja alguns temps, i certament, a hores d’ara eixa forma de exercir l’ofici es poc freqüent, abunda més allò de fer rebombori, de buscar el titular i no a contribuir a formar una opinió pública que es trobe en condicions d’adoptar un criteri fonamentat dels esdeveniments.

Aquesta deriva te prou a veure amb al problema de post veritat, de les conveniències per generar la manca d’imparcialitat, i, conseqüentment, la primacia de les emocions, dels apriorismes, amb lo qual la racionalitat i els valors democràtics es van erosionant. Òbviament la dreta es la principal causant d’aquesta deriva, la gent d’esquerra, però, també pot caure en aquest joc. L’exemple que donen la gran majoria de mitjans de comunicació es projecta a les xarxes socials, on es pot intentar veure qui la solta més grossa, en donar resposta a les provocacions amb comentaris o informacions poc objectives, o no contrastades. Les eixides de to, les afirmacions absolutes son, doncs més que freqüents al meu entorn, o siga entre les coses a les accedeix amb el meu ordinador o móbil.

Mirem, doncs, dos exemples molts recents: el pacte del govern, amb ocasió del estat d’alarma amb Bildu, o el de la portaveu del PP, al afirmar que el pare del Vicepresident de Govern era un terrorista. Son temes que han donat per a molta literatura periodística, o televisiva, i, tanmateix amb polèmiques incloses. Aquestes dos informacions han eclipsat altres esdeveniments, o altres matèries més importants des del punt vista dels continguts. L’atenció del ciutadà es desvia cap a la trivialitat, i alhora es desencadena tota una sèrie de reaccions contradictòries, que van des de la resposta airada, a la desqualificació. La dreta ha aconseguit el seu objectiu: els titulars, o siga l’atenció mediàtica, i que la resta, els que estem en l’altra vorera, ballem al voltant dels que ens marquen.

Que cal fer front a l’ofensiva que la dreta està portant endavant, d’acord, però com ho deguem fer? No crec que deguem deixar-ho córrer. D’entrada, els lectors podem demanar als professionals més informació sobre altres matèries que solen restar en la lletra menuda, així com més raons i arguments. Tanmateix, quan estem davant de l'ordinador o el mòbil, no estaria de més verificar allò que reenviem, i emetre les nostres opinions després de pensar i valorar allò que considerem just.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací