El diner-confiança en una societat complexa

El diner-confiança en una societat complexa
El diner-confiança en una societat complexa

Descobrírem les propietats essencials del diner-confiança limitant les transaccions a compravendes dels productes d’un forner (F), un carnisser (C) i un verduler (V) que habiten l’illa Experior. Augmentant la complexitat, en primer lloc suposarem que comparteixen elements de patrimoni i serveis que han d’atendre. Hi ha els camins i les sendes, el petit bosc, l’estanyol i el parc, la canalització d’aigua, el clavegueram, i el tractament de residus, per exemple.

Afegim doncs un altre actor a la nostra menuda societat, un servidor públic (SP) que, a més d’atendre el patrimoni comú i els serveis públics, custodiarà i actualitzarà els comptes dels quatre. La inclusió d’un servidor públic en la petita societat no modifica la naturalesa del diner-confiança. SP també pot crear diner quan el seu saldo no és positiu i vol comprar productes a F, C o V. La seua forma de cancel·lar el deute és fer els actes de servei públic i cobrar la retribució que tinga assignada, i que serà pagada entre els quatre mitjançant impostos.

Fem ara un gran salt en la societat d’Experior (i també en les dimensions de l’illa). Centenars de milers, milions si volen, d’agents econòmics que produeixen un munt de béns i presten multitud de serveis, treballadors assalariats ocupats en empreses privades o públiques, serveis públics que han crescut en dimensió i complexitat: govern i administració, judicatura, agència tributària, policia, protecció civil, potser institucions de cobertura social, etc. I així, entren en joc nous tipus de transaccions.

Béns i serveis necessiten l’aportació de treball per a ser realitzats. Quan qui fa el treball també és propietari dels mitjans de producció, en diem autònom. També hi ha empresaris que venen béns o presten serveis, i que contracten treball assalariat com un element més dels factors de producció. Respecte de la cosa pública, la seua extensió i rellevància depén de la ideologia que governe l’illa: des de la mínima expressió, la imprescindible per garantir el camp de joc on els privats competeixen, fins nivells més intensos d’intervenció, propietat i planificació públiques. El que importa en aquest moment és esbrinar si en les noves transaccions que s’hi donaran, els nous actors també poden crear diner, i si el diner creat gaudeix de les mateixes propietats que llistàrem a la fi de l’article anterior.

Com en la reduïda societat de la petita Experior, suposem que tots els actors econòmics comencen amb el seu compte amb zero bancors. L’actualització dels comptes està ara informatitzada i continua sent un servei públic instantàniament informat de les transaccions que tenen lloc. És irrellevant en quin sector econòmic s’exerceix l’activitat, si u és autònom, empresari o treballador assalariat, si actua a l’àmbit públic o privat: quan pose el seu saldo en negatiu -v.gr. en comprar un producte o un servei, en pagar un treball o un impost, o en escometre una inversió per ampliar o modernitzar l’empresa- crearà diner-confiança que transferirà al compte de l’altra part de la transacció. Podrà tornar a saldo zero, o dur-lo a positiu, cobrant per serveis fets o productes venuts, obtenint beneficis empresarials, o ingressant el salari pel treball realitzat.

En el cas del govern i l’administració pública, quan fa compres, contracta amb empreses, paga salaris públics, o aprova una mesura de protecció social pels més necessitats, el diner que crea s’escampa per la societat en multituds de transaccions, i es destrueix quan li és retornat en forma d’impostos.

Podria semblar fins ara que Experior és una illa idíl·lica, on tots els agents econòmics transaccionen, creant diners quan els cal, i destruint-los quan cancel·len el deute. L’experiment mental ha servit per a descobrir l’essència del diner-confiança, però una de les dues confiances que apuntí a la fi de l’anterior article està molt afeblida en la societat competitiva individualista de la gran Experior. Estrictament sols regeix la confiança en què el diner creat serà acceptat com a mitjà de pagament. L’altra, la confiança en què qui crea diners podrà cancel·lar el deute adquirit amb la societat, no es pot mantindre en molts casos, ja que està condicionada pels riscos inherents al mercat competitiu i els seus mecanismes. Una competició que pot determinar guanyadors i perdedors pilotats per la rivalitat i la pugna, l’habilitat i la ignorància, la sagacitat i la ingenuïtat, la cobdícia i l’acomodació, les posicions d’avantatge i de debilitat, l’atzar i els imprevistos.

L’empresari que inverteix a actualitzar, innovar o expandir llur negoci s’arrisca a fracassar en ses expectatives, els autònoms rivalitzen entre si per les comandes o els clients, el treballador assalariat pugna pel jornal amb els seus homòlegs, i els qui l’obtenen estan a l’albir de les decisions o els vaivens de qui els contracta. Proliferen les argumentacions per justificar les diferències retributives, de vegades gegantines, els productors dels béns i serveis més demandats acumulen saldos positius, de vegades escandalosos, mentre d’altres han de plegar. Una legió amb ingressos mínims, precaris, viu en el límit del saldo zero i amb continu perill de no poder cancel·lar el deute adquirit. Tampoc són infreqüents els casos d’aquells que cauen definitivament en la impossibilitat de pujar de nou a zero el seu compte i són exclosos de participar en el sistema de creació de diner-confiança.

No obstant això, les distàncies entre qui pateixen exclusió i qui s’envolten de béns exclusius, i les desigualtats materials que s’hi donen, no modifiquen l’essència del diner-confiança que descobrírem: creat del no-res, com un deute, torna al no-res quan el deute és cancel·lat. Facilita les transaccions i la vida econòmica basada en el mercat competitiu, i és un bé immaterial propietat del conjunt de la societat. Tal com l’hem concebut, aquest diner-confiança està lligat a l’economia productiva perquè és creat en transaccions per pagar béns, serveis, treball, impostos per mantindre el sector públic, o inversions que cerquen beneficis introduint millores en la producció.

Quines expectatives s’obren per aquells que, estalviant, atresorant retribucions o beneficis, acumulen saldos positius i generen depòsits de valor? Quines conseqüències tindrà l’aparició de la banca?

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací