La banca

Taula de Canvis i Depòsits (exposada al palau Cervelló)  on operava, en 1407, la banca pública de València.
Taula de Canvis i Depòsits (exposada al palau Cervelló) on operava, en 1407, la banca pública de València.

En Experior, la gran l’illa que comercia amb bancors, el diner-confiança que inventaren (quan era petita) un forner, un carnisser i un verduler, estan a punt d’ocórrer nous canvis. Mitjançant referèndum s’ha decidit de suprimir la capacitat que tothom té de crear diner. Podem imaginar els arguments, a favor i en contra, que es feren servir en els debats, quelcom irrellevant per aquesta investigació. En endavant, la mateixa institució que, mitjançant mètodes electrònics, ja custodiava i actualitzava els comptes dels illencs, exercirà en exclusiva la capacitat de crear diners. S’anomenarà “la banca” i tindrà dues competències, la creació de bancors i l’actualització dels saldos de tothom.

No sent objectiu de la banca fer cap mena de negoci, els seus únics ingressos seran els necessaris per a pagar els salaris dels gestors i treballadors, i la conservació i millora de les instal·lacions i l’equipament. Serà, doncs, una banca pública mantinguda per l’administració com un servei més. Hi ha canvis en les propietats del diner fiduciari amb l’aparició de la banca? Com pot distribuir la banca el diner que crea?

Recordem que el diner-confiança acompleix un cicle creació-destrucció: es crea com un deute i es destrueix quan es cancel·la. La banca no pot donar diners perquè eliminaria l’esdeveniment de la seua futura destrucció, ja que el receptor no tindria l’obligació de tornar-los. Tampoc és funció de la banca gastar diners per tal d’estendre bancors per la societat, la vessant pública d’aquesta facultat l’exercís el govern i l’administració. El mètode propi de la banca per distribuir els diners que crea és el crèdit. Quan comença a prestar, el saldo del seu compte es posa en negatiu(1) i generalment eixe serà el seu signe; solament en un improbable moment amb tots els préstecs cancel·lats tornaria a zero.

Contràriament, el saldo dels illencs ja no pot transitar a negatiu com passava fins ara, i qui el tinga a zero no podrà fer despeses. Per tindre’l positiu ha de cobrar per béns o serveis, o percebre una donació via caritat o subvenció pública des de comptes amb saldos positius. També pot demanar un préstec, al titular d’un compte positiu, o a la banca, que té l’exclusiva de la creació de diner. El govern i l’administració tampoc poden crear diner, però llur activitat escampa per Experior una part més o menys important (segons la dimensió dels serveis públics) dels bancors que circulen, i molta gent depén d’ells per a poder pagar els seus impostos. Això ens du a matissar allò de què els serveis públics es paguen amb els impostos, almenys pel que fa al mecanisme. És més realista veure el cicle així: el govern/administració demana successius préstecs a la banca, la seua activitat distribueix bancors per la societat i col·labora a fer que els illencs puguen pagar-los els impostos, amb què va cancel·lant els successius préstecs.

Quant als particulars, autònoms i empreses, poden obtindré préstecs de la banca tant per al consum, com per a invertir en propietats, o en modernitzacions i ampliacions de les empreses. Com passa amb el govern/administració, també en el funcionament de moltes empreses, la liquiditat (capacitat de fer front a les obligacions de pagament) no pot dependre solament de vendre els seus productes o serveis, ja que els cobraments solen ser posteriors a les inversions i a la mateixa producció. És freqüent que demanen a la banca préstecs successius que van cancel·lant a mesura que obtenen ingressos. Els bancors-confiança creats per la banca proporcionen, tant l’administració com a les empreses, la liquiditat necessària per a dinamitzar l’activitat econòmica.

Ja tenim la banca funcionant. Hi ha canvis en la naturalesa del diner-confiança? En absolut. Continua sent un bé col·lectiu immaterial que facilita les transaccions i la vida econòmica en la societat individualista. Es crea del no-res com un deute i torna al no-res quan es cancel·la el deute. Ara l’acte de creació és la formalització dels préstecs de la banca, que apuja el saldo del prestatari en una quantitat que es converteix en un deute d’aquest amb aquella. El saldo del compte de la banca, aquell d’on trau els diners que crea, es fa més negatiu en la mateixa quantitat, a l’espera del retorn del préstec en els terminis que hagen acordat. Com que el diner fiduciari és un intangible que existeix exclusivament sobre la base de la confiança de la societat, i com la banca d’Experior solament és i representa el mecanisme de llur creació, és just continuar dient que el deute del prestatari és amb la societat.

Tampoc canvia res pel que fa a la desigualtat material de què parlàvem a la fi de l’anterior peça, ja que aquesta és conseqüència dels mecanismes del mercat competitiu, no del mètode de creació del diner-confiança. El diner fiduciari d’Experior continua lligat a l’economia productiva, però podrien sorgir sospites o queixes sobre la discrecionalitat de la banca en la concessió dels crèdits.

Com en altres ocasions, el progrés d’aquesta investigació suggereix noves preguntes, moltes potser. Tal vegada s’estranye vostè, per exemple, que no haja dit res de l’interés. En la societat que habitem, l’interés, un concepte guardat en el nucli intocable del sentit comú, interessadament modelat, no és qüestionat ni debatut. Tanmateix els habitants d’Experior no l’entendrien. Per quina raó haurien de tornar a la banca més bancors que els que han rebut en préstec? Vosté que hi pensa?

(1) En la nostra realitat el diner també és estrictament fiduciari, però d’acord amb el sistema comptable de partida doble, els crèdits que atorguen els bancs s’anoten com un actiu en la seua comptabilitat junt, entre d’altres, als immobles o l’equipament (en diuen actius reals) i als diners en efectiu. Els crèdits es qualifiquen d’actius rendibles, ja que el banc adquireix el dret al retorn de la quantitat prestada augmentada amb els interessos. Aquest sistema comptable dona l’aparença que el banc ha prestat quelcom que té, emmascarant el fet que en els préstecs els diners s’han creat del no-res.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací