Una memòria llibertària

Una memòria llibertaria
Una memòria llibertaria

El company Rafa Arnal publica un llibre prou singular: La CNT i la FAI. Apunts històrics(1868-1939). Es tracta d’un llibre curt, una aproximació que se situa en el camp de la memòria històrica, en bona mesura és un tros de la herència rebuda del seu pare, un anarcosindicalista que va viure les lluites internes i externes d’una entitat que al seus moments fou clau i decisiva, en especial en la gran crisi que va significar l’experiència republicana i la guerra civil.

El text en qüestió evidencia com darrere les línies escrites hi ha molts testimonis i converses, i alhora, sentiments continguts i que ixen a la llum per reivindicar quelcom, per fer-nos pensar i reflexionar sobre errors dels passat i d’uns ideals que es van veure silenciats. La Confederació Nacional del Treball va estar una organització obrera que va arreplegar centenars de milers de militants, i això durant una etapa històrica que va tindre el punt àlgid en la guerra del 1936 al 1939. Al nostre país i a Catalunya  fou l’organització de masses majoritària, més que un sindicat a l’ús va estar una gran moviment.

Hi ha una enorme quantitat de llibres i investigacions fets des del punt de vista acadèmic, on trobem diverses interpretacions que expliquen la trajectòria de la CNT, dins la qual es crearia la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), una mena cos ideològic que vetllava per la puresa revolucionaria, i evitar,allò que al parer d’ alguns, era una deriva cap la col·laboració amb l’estat, representat per la Segona República.

El text d’Arnal reivindica l’existència al si de la CNT dels corrents que, tot i aspirant a la revolució social, consideraven que una línea d’anar cap una revolució basada més en l’autocontrol, en assolir conquestes i no improvisar conflictes,  motins colps violents. A les pagines del paper que comente es fa ben palesa com va haver-hi dos visions de com entendre el procés cap la revolució llibertària: la que representada pels aquells activistes de l’acció directa, de l ’insurrecció permanent, i la de gent com el trentistes, que veien les coses a llarg termini, i que estaven disposats a participar en la legalitat republicana.

Dissortadament, el sector més intransigent i dogmàtic va ser el que determinà la praxi i per tant les gran decisions. Sens dubte encara hui hi ha un debat pendent, allò de “fer la guerra o la revolució” és un tema obert. Aquesta aproximació de  Rafa Arnal és útil, i ho és en funció de situar la problemàtica en unes poques línees, així, lluny de grans pretensions, esquematitza una cruïlla, des de la perspectiva llibertària, ja que el propi autor no amaga la seua vena o les seus preferències ideològiques.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací