Els balcons amb estenedors 6 (experiment fent parlar éssers inanimats)

Els balcons amb estenedors 6 (experiment fent parlar éssers inanimats)
Els balcons amb estenedors 6 (experiment fent parlar éssers inanimats) | Foto de Mario Kacner

“Your vision will become clear when you can look into your own heart. Who looks outside, dreams. Who looks inside, awakes.”

Carl Jung

 

Sisena part

— Company, no crec que els sons que la mestressa et fa a les cordes siguen per burlar-se'n de tu. Xe, de cap de les maneres! Al contrari, deus gaudir de sensacions molt bones. Ets molt afortunat, xicon. Tanmateix no siguem ingenus. Tots els balcons tenim relacions amb les mestresses. Afectuoses com tu, indiferents o de ràbia com d’altres. No ens hem de deixar enganyar, ja que hem de millorar la situació com a estenedors de balcons — diu el del balcó amb geranis.

—Segur que et vas quedar ben relaxat, eh, company —diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de xiquets.

—Va ser com si ella em fera tot un seguit de petons sobre la pell, o alguna cosa així —diu el balcó endreçat i sense trastos pel mig.

— Jo crec que les nostres relacions amb les mestresses són forçosament curtes — diu el del balcó amb la bossa de roba prou plena.

— Depèn. Hi ha alguns que tenen una relació d’anys. Sabeu què? Jo estic amoïnat per si aquest sol tebi de hui no troba escletxes per introduir-se a través de l'espessa massa de roba i no la pot eixugar per complet, sobretot la que queda al mig. A mi m'agrada que el sol, afectuós, m'abrace per complet. La mestressa s'emprenya quan troba la roba humida i sovint m'amenaça de comprar-se una assecadora —diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de xiquets.

— He dit que no ens sentim mai frustrats però me’n sentiré si no acordem demanar una reunió amb el president de la comunitat de veïns — diu el del balcó amb geranis —. Hi ha temes que admeten poques discussions com ara que ens tracten millor.

— Però no ho safunyes tot. Demana només alguna coseta i prou, no fora que ho perdes tot— diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de xiquets.

— Digues-li que et convertisca en un estenedor d'interior funcional que pot col·locar-se en qualsevol estança de la casa. Seria una bona idea. No passaries fred —diu el balcó endreçat i sense trastos pel mig. A poc a poc, mira els estenedors companys d'altres balcons i segueix—. Això, sí, s'acabarien les possibilitats d'estar junts i de poder xerrar, com ara.

Els estenedors dels balcons segueixen xerrant.

— Sabeu el que val fer una xerradeta. Només ens graten la calma els histèrics transistors amb les retransmissions de futbol del diumenge a la vesprada. Ausades, que són pesats, càsum déna — diu el del balcó amb un armari de sabates i una bicicleta de xiquets—. Ah, i el marit de la mestressa ve a fumar: quina barra, fuma prop de la roba neta i la pot enviscar.

En algun moment, les mestresses els entren la roba encara que un pèl humida i d'altres la deixen tota la nit. La vesprada ja s'encongeix, els pardalets vaguen a la recerca d'algun lloc on sostenir-se per passar l'estona, o potser no volen esperar a hora horada per anar a la recerca d'on jaure per a la nit pròxima. Cerquen un lloc a sota de l'ampit d'una finestra o en algun racó amagat, potser millor que quan reposen sobre els fils de la llum amb el risc de quedar electrocutats. Els humans ho accepten com quelcom del dia a dia. Prompte apareixen els ratpenats i la foscor envaeix els estenedors de balcons; una calma sense una espurna de vent. La lluïssor de la lluna freda els cobrirà de seguida. En acabat, el no-res: uns a altres es miren sense que cap d'ells pressenta tenir por a la nit i al fred.

Continuarà…