Abordar el futur de manera integral

Abordar el futur de manera integral /Pexels
Abordar el futur de manera integral /Pexels

Des que inventaren el «desarrollisme» a finals dels anys 50, l’agricultura va entrar en una via que no és morta, però sembla anar-hi per eixe camí. El deterioro del camp és progressiu, i no sols en l’agricultura, també la sanitat i l’ensenyament al món rural, la població rural, la sostenibilitat, la ramaderia, etc. La societat ha d’evolucionar i estar al lloro, però el desenvolupament tal com és va iniciar a l’època de 600 i el que en bona mida encara perviu, no sembla adequat i podria tindre un camí sense tornada.

Hi han veus que valoren molt positivament que el País Valencià siga el proveïdor principal d’Europa en fruites i verdures i també que caldria fer una agricultura industrial per fer-la rendible. Jo no se si és vàlid la sobreexplotació, però si que veig que la taca d’ermassos en antigues terres conreades va estenent-se implacablement de dat a baix del País Valencià. Conec els camps de secà i d’horta de la comarca del Comtat i des de meitat de segle XX ha anat perdent progressivament conreu i minvant l’explotació de terres fins hui que hi han finques senceres ermes. Supose que en altres comarques passa el mateix. Mireu si no la vall d’Albaida fa uns anys conreada de vinyes, després d’albercoquers i bresquilleres, hui queda molt poc d’eixa vall productora de vi, de fruites i oli que hem conegut. El mateix passa a la Ribera i l’Horta Sud on s’ha iniciat un deterioro com pot veure’s en molts bancals també erms; almenys les terres al voltant de la carretera 340.

¿Què podríem fer perquè les noves generacions s’integren a l’agricultura d’horta i secà per poder viure folgadament d’ella? Si tinguera la resposta ja l’hauria patentada. Però veig una contradicció en l’actitud que té el ciutadà en abordar la crisi del camp i el que té davant la pandèmia. Mentre la societat i l’Administració en general, estan super sensibilitzats en tallar de soca-arrel el corona virus amb una vacuna, s’està deixant insensiblement que el sector primari es mori. Perquè ningú negarà la relació que hi ha entre una i altra cosa.

Caldrà obrir diferents fronts per abordar ben aviat tots els problemes a l’hora, perquè tots van entrellaçats com les cireres. La solució podria estar en detectar l’arrel de les causes i obrir un pla integral de xoc. Fa anys que estic desvinculat de la universitat, però em pregunte: ¿quantes facultats té la Universitat -tant la politècnica com literària- directament relacionades amb el sector primari? ¿No haurem creat una universitat d’esquena a este problema? Potser no estic totalment encertat; tanmateix, ¿no creeu que en algun punt ha quedat un buit? Perquè el problema no està únicament en el trencament generacional que hem fet en les famílies històricament agràries; el més greu de tot és l’efecte dominó que està repercutint en diferents sectors: inhabitabilitat de les ciutats, despoblació de pobles rurals, insostenibilitat del sistema, canvi climàtic, properes pandèmies que seguiran a esta, etc, etc.

Una cosa molt simptomàtica que està passant és la super sensibilitat que té la societat en el perill de desaparició d’alguna flora i fauna, al costat de la insensibilitat que tenim davant del que està patint la mare terra. No tenim més que anar al camp, visitar els nostres boscos per adonar-nos dels vinyets, arbres fruitals i oliveres que s’han engolit els pins colonitzadors.

Un altre greuge comparatiu és la manca d’exigències que té la societat per demanar a la ciència una fórmula integral per a salvar el planeta, al costat de un altre molt més acusat per demanar al món científic una vacuna contra la pandèmia. Potser la situació actual ens faça més urgent la vacuna però, i abans? Fa cinc o sis mesos no es coneixia el corona virus i l’actitud general era la mateixa. A tot açò sabem el que estan dient molts científics que anem apropant-nos cap a una situació irreversible. Tant de bo l’actual confinació i el cost de vides que suportem, servisca per adonar-nos l’actitud que hi s’ha de prendre per fer front a l’estat d’emergència que estem enfrontant-nos.

En primer lloc cal urgentment una fórmula integral per donar valor al món rural i reconvertir el camp per ocupar mà d’obra i tècnica adequada per fer-lo productiu. Quan dic el camp també vull dir el ramat, els boscos, l’aviram, etc.; és a dir, el sector primari que, necessàriament ha de compaginar-s’hi amb les actuals granges amb l’ajuda científica i criteris del segle XXI racionals i sostenibles. Sense oblidar -clar està- que estem lligats a una pressió global, però donant prioritat sempre a la cara més humana i al servei dels més vulnerables. Potser alguns pensen que el que plantege és una utopia, però caldrà pensar si és que hi ha alguna altra alternativa.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací