Tacons

Tacons
Tacons

- Així és que has citat per a demà a…… - va deixar caure l’esguard en el paper que duia a les mans, i va llegir - …. Ginesa Gomis Andreu?

- Sí. Demà a les deu del matí tenim l’entrevista final i en tres dies ja pot incorporar-se al treball.

N’era la conversa entre el director del departament de Recursos Humans i el seu company sobre Ginesa, una jove de vint-i-cinc anys que havia superat l’examen psicotècnic i l’entrevista personal amb la intenció d’optar a presentadora de notícies en la cadena de TV Canal 7Out.

Per a ella no havia estat un examen massa difícil. A més a més disposava d’un bon currículum: llicenciada com a periodista a la Sorbona de París; experiència com a corresponsal a Viena pel periòdic 3Z durant quatre anys i, com a presentadora de programes infantils en una cadena de TV local. Sense dubte bastant per a superar qualsevol prova d’examen.

Total que s’havia destacat entre tres joves més, i ara ella, era la que havien escollit com a futura presentadora de la cadena.

Només li mancava l’entrevista final en la qual l’orientarien dels detalls sobre horari en el qual presentaria el noticiari; presentació de les companyes i companys que compartiria; i sobre el vestuari a dur en directe i clar està, signatura del contracte i, poca cosa més. Ginesa, no ocultava que estava experimentant uns dies en que s’hi trobava nerviosa. I així li ho va confessar a la seua companya de pis, la Lola.

Una xica també jove. De professió…. entabanar homes adinerats per a viure d’ells com una marquesa i treure la millor tallada profitosa, a canvi segons ella, d’acontentar-los amb els seus capricis. Lola, dona apassionada, molt bona amiga, que des del primer moment que es va assabentar de les intencions de la seua companya d’opositar a l’examen a TV, la va animar i fins i tot li va servir d’espectadora, directora, maquilladora i animadora en tots els assajos que havien organitzat a casa per a preparar en tots el sentits Ginesa, amb la intenció que expressara naturalitat i desimboltura sense problemes en l’examen de presentadora, el qual realitzaria davant el personal tècnic i examinador de la cadena. Ginesa, acumulava molt bona experiència; malgrat això, li va servir de molta ajuda les representacions que havia fet junt la Lola en el plató improvisat de casa. Més que res per refrescar la seua experiència, ja que havia estat des que va deixar el canal de TV local gairebé set mesos en l’atur.

Passades les primeres proves, se’n va presentar a les deu del matí en els despatxos de la cadena televisiva per a sotmetre’s a l’última entrevista i signar el contracte.

- Bon dia, Ginesa. Passa i seu. -li va invitar el responsable de recursos humans.

Se’n va seure i va dirigir l’atenció a les paraules del seu interlocutor.

- Bé. En principi, benvinguda a la teua casa. Ja veuràs com tot rutllarà molt bé. Ara després et presentaré les companyes i companys; també el director de noticiaris i el realitzador del programa. Estàs contenta, eh? Es nota en la teua expressió. Vas a treballar en una de les cadenes de televisió més important del país. Amb una quota de televidents de les més destacades.

- Sí. Ho sé. I sé que treballaré a gust. Tinc molt bones referències de l’ambient que es respira en els platós.

El director li va presentar al davant el seu contracte i li va explicar quin horari d’emissió cobriria en principi i els detalls tècnics del programa.

- També et demanem que cuides la vestimenta. Res… roba elegant i juvenil, ja saps….. i veig…. -va recolzar les mans al damunt de la taula i se’n va incorporar per a observar les sabates que duia Ginesa-, que gastes sabates de sola plana. Et demanem que en les emissions de les notícies et calces sabates de tacons alts. Et faran adquirir una silueta més estilitzada i atractiva. M’entens?

- Ja. Però és que mai he gastat sabates de tacó alt, -va dibuixar un somriure en els llavis-, i no sé si podré caminar ben recta…

- Hi és indispensable. Té en compte que totes les presentadores de televisió, encara que llegeixen assegudes, habitualment s’alcen per comentar les pantalles que expliquen dades i que ja saps formen part dels comentaris i del decorat.

- …..I no podria usar sabates de mig tacó? Quedaria igual de bé….

- Ginesa, -ara el director se n’havia alçat de la cadira i se n’havia acostat a ella- si no pots ho sentirem molt i hauràs de passar a formar part de la plantilla de redactores i lamentablement haurem de citar una de les altres opositores a presentadores que han passat les proves amb tu.

- No!. Per favor. He passat l’examen de presentadora. No poden relegar-me a un treball distint. -va contestar enutjadaEl director va ser concret. O acceptava eixa norma o, havia de dedicar-se a ser redactora. No va poder dormir tranqui-la en tota la nit. N’era com una amenaça: o sabates de tacons alts o redactora…..o res, clar ! Lola en assabentar-se de la condició, la va animar a presentar una denúncia. Fins i tot li va comentar d’avisar grups feministes per muntar manifestacions si calia.

- Bon dia. He decidit usar sabates de tacons alts.

- Així m’agrada. Molt bona decisió. Me n’alegre, Ginesa. Benvinguda a la nostra família. No et penediràs. -va exclamar el directorLola no s’ho podia creure, i Ginesa, en el seu interior va reconéixer la derrota com a dona independent i íntegra. Finalment la seua presència en els noticiaris va aportar a la cadena de TV alts índex d’audiència.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací