Republicanisme a la transició

Republicanisme a la transició
Republicanisme a la transició

La qüestió monarquia o república és objecte de debat, i és que l’“affaire” del monarca emèrit no pot ser ignorat. Amb ocasió de la present polèmica, he llegit a la premsa valenciana alguns comentaris, amb opinions diverses, entre elles alguns historiadors han deixat caure com durant la transició no va haver-hi accions o expressions al carrer en favor de una possible república, cosa que considere incerta, com tractaré de demostrar; segurament solament aquestos acadèmics sols han consultat a la premsa del moment i, òbviament no han trobat gaire no res. Doncs, com he dit si existiren, no amb la força que calia, expressions republicanes.

Certament, la monarquia no es negocià és va imposar, i alguns dels grans partits passaren per l’adreçador, tal i com ens explicà fa una parell d’anys el professor Pérez Royo en una conferència que va impartir al local de CCOO, quan ens recorda com en una reunió del Comitè Central del PCE Carrillo va interromp-te la seua intervenció per atendre una trucada de La Moncloa, acabada la conversa el vell dirigent comunista va manifestar que hi havia dos qüestions innegociables en relació a la nova constitució : la monarquia i la composició del senat. Cal dir com, per confirmar l’ esmentada afirmació,Pérez Royo dirigint-se a Emèrit Bono que era part del públic digué: no és així Emèrit? el qual va assentir. Com sabem el PCE accepta l’exigència de Suarez.

Tornant al fil de la qüestió, durant un temps alguns partits d’esquerra, així com també contades individualitats del món intel·lectual, mantinguérem l’opció republicana, és més, va haver-hi accions, campanyes, fins i tot, en alguns ajuntaments iniciatives republicanes de regidors o regidores. En concret, al cap i casal i alguns lloc més férem arreplegades de signatures al carrer, a mi em toca estar en una taula a la Plaça del Ajuntament, davant de Correus, com altra gent vaig ser detingut, passant la nit a la Comissària de Velluters juntament amb uns companys de Joventuts Socialistes (del PSOE !), per cert dos consellers del nou Consell Pre Autonòmic el País Valencià em visitaren i van fer gestions pel nostre alliberament: Ferran Vidal i Joan Lerma. En molts altres llocs es produïren accions amb la corresponent repressió, de segur que molts antics lluitadors i lluitadores podrien ampliar aquest situació.

Amb constitució i democràcia allà pel 1982 o cosa així, presentarem al Registre d’Associacions a Madrid, els estatuts de la primera Esquerra Unida del País Valencià, la qual fou denegada per incloure com objectiu l’assoliment d’una república, llavors, tingueren que llevar tal aspiració, per poder ser legals,  al temps que recorrerem i ja passats dos anys obtinguen una sentència que ens donava la raó sota l’argument de que era lícit aspirar a la república sempre que tal objectiu s’ajustés a procediments democràtics.

Doncs, com podeu veure va haver un republicanisme que callà i accepta l’ imposició de la monarquia, altres republicanismes férem quelcom, en funció de la poca capacitat existent. La premsa, i una prat de l’esquerra, guardarien silenci...

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací