Penya tallada, patrimoni, turisme

Penya tallada , patrimoni, turisme
Penya tallada , patrimoni, turisme

L’alcaldessa de Calles, segons he llegit, reivindica els drets sobre el conjunt hidràulic i l’ aqüeducte mes conegut en castellà com “ Peña Cortada”, per tractar-se’n d’un bé situat en la comarca dels Serrans. Sense entrat al problema de la titularitat compartida pels dos municipis afectats, el esmentat i el de Xelva, m’interessa comentar alguns aspecte del problema plantejat, puix, estem davant d’un exemple més de com els bens que formen nostre patrimoni passen a ser valorats, i per tant a ser recuperats, sols a partir del seus interès com atractiu turístic.

El conjunt de l’aqüeducte juntament amb les conduccions d’aigües, com ja he dit, afecten a dos termes municipals,i a hores d’ara està reconegut com un monument molt important, ostentant la condició de Bé d’Interès Cultural (BIC). Dons bé, a finals dels anys noranta, sols els experts i alguns pocs amants del patrimoni se’n ocupàvem. En aquells moments jo acabava d’ entrar al Consell Valencià de Cultura, entitat consultiva que deu informar sobre les declaracions de BIC, llavors, en un moment donat ens arribà una petició d’informe sobre aquest aqüeducte, que com sempre venia acompanyada d’ informacions i detalls elaborats pels tècnics de la Conselleria. Cal dir que els dos municipis afectats també havien estat informats, ja que es preceptiu donar-los trasllat.

Em vaig fer càrrec de l’elaboració del informe del CVC, doncs, calia anar-hi i fer una examen in situ, i com que necessitava ajuda la vaig demanar. El dia assenyat m’ esperaven dos membres d’una entitat cultural dels Serrans: Paco Díez, vinculat a la comarca, i en eixe moment regidor de València, i José Luís Valero, mestre d’escola. Es tractava d’un conjunt excepcional, però, en situació de gran abandonament i manca d’atenció: dificultats d’accés, perills d’ ensorraments parcials, cap indicació o senyal, brossa, runa, cap obra de consolidació o restauració...

Aram de la visita vaig elaborar la corresponent proposta d’ informe favorable a la declaració com Bic, això sí, amb una llarga sèrie de recomanacions de coses a fer per part de les administracions municipals i autonòmiques. Al 2004, finalment es publicaria el decret declaratiu com BIC; posteriorment, el municipi de Xelva feu algunes tasques per facilitar l’accessibilitat a possibles visitants; per la seua part, la Conselleria rehabilita una prat caiguda en un sulsida generada per unes avingudes d’aigües. Ara va prou gent i s’ha convertit en un reclam turístic, caldria,però, fer quelcom més, en tant que bé patrimonial, o siga, pel seu valor amb independència de la seua explotació rentable, millorant la conservació, i, tanmateix, que els municipis feren els deures que lis pertoca de forma conjunta i col·laboradora.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací